BÈLGICA

Encara que Josep Carner va residir a Brusel.les (Bèlgica), aquest país és una metàfora. Una metàfora de la ciutat perfecta per a ell: parcs, gent culta, bon i mal temps, arbredes inacabables on consumir l'alegria o la malenconia, estanys amb peixos als quals donar de menjar, soldats elegants que no matessin...
Tot això l'allunyava de l'Espanya grisa de postguerra, amb les seves traicions i les cartilles de racionament, amb els seus vencedors i els seus vençuts.

Crec que aquest esforç d'imaginar un món perfecte només pot tenir un referent adequat: Imagine, de John Lennon.

VORA LA MAR ÉS NADA

El sonet és dedicat a la noia nascuda i criada a la vora del mar. Com que el poeta, enamorat d'ella, no és correspost demana a l'Amor una nova veu atractiva per conquerir-la.

De noies nascudes a la vora del mar, per sort, n'hi ha moltes. Però a mi hi ha una que sí em té captivat. La comparteixo amb vosaltres cantant l'havanera Vestida de nit. És la Sílvia Pérez Cruz. Composta pels seus pares i cantada un any després de la mort del seu pare, com a homenatge.

SÍMBOLS

En aquest divertimento en forma de sonet, el nostre poeta juga amb ironia a construir símbols. Sempre, des que el món el món, l'ésser humà ha transformat i etiquetat el seu entorn a través de símbols, per tal d'entendre'l millor.

Els més coneguts, el sol i la lluna, com explica en el primer quartet.

A l'Alba Campillo li ha recordat a la cançó Hijo de la luna, de Mecano.

LES LLIMONES CASOLANES

Aquest sonet és un clàssic de Carner. Ens mostra quina ha de ser, segons la concepció noucentista, la mestressa de casa ideal: fa el dinar, té cura dels fills, espera amb deler el marit. I com a premi, després de la feina ben feta, es concedeix un premi. Un got d'aigua fresca amb un raig de llimona. Sí, va de debò, no és una metàfora.

Ha variat molt, aquesta concepció, des dels anys 20 del segle passat?

El José Antonio Garrido ens ha portat una cançó que ens pot ajudar a debatre: Princesa, de Fondo Flamenco.

CANÇÓ D'UN DOBLE AMOR

Sé que aquest poema us ha deixat una mica sorpres@s.
Josep Carner era noucentista, i de moral conservadora, però aquí es permet jugar a ser hedonista (recordeu: buscar el plaer i evitar el dolor) i simular que està entre dues dones. Però no és l'amor romàntic, sinó aquell joc de l'atzar que ens permet trobar persones i gaudir d'elles i amb elles. Aquest és un missatge per expressar que es pot estar enamorat de dues persones alhora.

En aquest cas, la cançó l'ha triada l'Àlex Campos: Amar a dos, de Carlos Baute.

COM LES MADUIXES

En el present poema, la nena Pandara és qui recull les maduixes, el missatge de la infantesa com a reialme de la innocència, aquella que encara no coneix el mal

Pandara sempre ha vist el cel asserenat;
ignora la gropada i el xiscle de les bruixes.

La Sara Rodríguez ens proposa una cançó acord amb aquest missatge: Jardín de infancia, de Arma Blanca.

LA POMA ESCOLLIDA

Alidé es lamenta de la vellesa que li arriba a traïció. Les joves treballen i ella no pot. Els néts tenen energia i ella va perdent l'escalfor de la vida. Només l'aconsola el seu marit Lamon, qui viatja amb ella en aquest trajecte ineludible que és la vida. Carner, alhora que ens retrata una mestressa de casa ideal, soferta, ens envia el missatge de la solitud en la vellesa.

Per acompanyar-lo, la Sarai Leyva ens ha buscat una cançó sobre el pas del temps: Ayer y hoy, de Nach.

AHIR

Primer poema del recull. Un missatge d'amors guardats i no dits. Només una estima i calla. Potser l'altre també estima però no ho sabrem mai. Amb la delicadesa i la ironia que caracteritza Josep Carner ens trobem la roda del temps i una anciana que recull tots el seu passat en una sola cosa: l'ahir.
Com ja anunciàvem, calia buscar una cançó que tingués el mateix missatge que el poema que hem treballat a classe. La Ylenia Castro ha trobat La mala costumbre, de Pastora Soler, i crec que ha encertat de ple. Jutgeu vosaltres mateixos.