Aquest sonet és un clàssic de Carner. Ens mostra quina ha de ser, segons la concepció noucentista, la mestressa de casa ideal: fa el dinar, té cura dels fills, espera amb deler el marit. I com a premi, després de la feina ben feta, es concedeix un premi. Un got d'aigua fresca amb un raig de llimona. Sí, va de debò, no és una metàfora.
Ha variat molt, aquesta concepció, des dels anys 20 del segle passat?
El José Antonio Garrido ens ha portat una cançó que ens pot ajudar a debatre: Princesa, de Fondo Flamenco.
Hola soc la jenni, i escric pero diure que yo aquesta canço no la veig molt adequada per aquest poema, perque en el poema parla sobre la mestressa de casa ideal, no sobre el maltracte a la dona.
ResponEliminaTot i que aquesta cançó m'agrada molt, per que Fondo Flamenco es un dels grups meus preferits, estic d'acord amb la Jenni i no veig aquesta cancço massa encertada per al poema per que en aquesta cançó s'esmenta el maltracte de la dona, i al poema es parla sobre la figura de la mestressa de casa ideal.
ResponElimina