Primer poema del recull. Un missatge d'amors guardats i no dits. Només una estima i calla. Potser l'altre també estima però no ho sabrem mai. Amb la delicadesa i la ironia que caracteritza Josep Carner ens trobem la roda del temps i una anciana que recull tots el seu passat en una sola cosa: l'ahir.
Com ja anunciàvem, calia buscar una cançó que tingués el mateix missatge que el poema que hem treballat a classe. La Ylenia Castro ha trobat La mala costumbre, de Pastora Soler, i crec que ha encertat de ple. Jutgeu vosaltres mateixos.
Penso que la Ylenia ens ha fet escoltar els versos de Pastora Soler amb molta atenció, com quan ens vam deixar portar per Pessoa i les seves cartes d'amor ridícules...
ResponEliminaJo crec que he encertat de ple al portar aquesta cançó, a mes que és una cançó preciosa te molta relació amb el pas del temps i de no dir-li al nostre estimat que el volem a temps, si no que tal com diu el poema o la cançó ho fem quan es massa tard
ResponEliminaEncara que auqesta cançó m'agara molt, també penso que ha acertat molt en escollirla, ja que els dos tenen el mateix missatge. Això es pot veure en dos parts claus, la part seguent del poema:
ResponEliminaI, si s'estimaren,
mai no s'ho van dir.
Menta, farigola,
ruda i romaní.
I aquesta frase de la cançó:
Solo cuando lo perdemos es cuando añoramos.
Els dos ens intenten trasmetre que aprofitem les oportunitats per fer les coses, perque pot ser no tindrem un altre ocasió per fer-les i ens podríem apenedir.
Alba Campillo Zaguirre