En aquest divertimento en forma de sonet, el nostre poeta juga amb ironia a construir símbols. Sempre, des que el món el món, l'ésser humà ha transformat i etiquetat el seu entorn a través de símbols, per tal d'entendre'l millor.
Els més coneguts, el sol i la lluna, com explica en el primer quartet.
A l'Alba Campillo li ha recordat a la cançó Hijo de la luna, de Mecano.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada