Encara que Josep Carner va residir a Brusel.les (Bèlgica), aquest país és una metàfora. Una metàfora de la ciutat perfecta per a ell: parcs, gent culta, bon i mal temps, arbredes inacabables on consumir l'alegria o la malenconia, estanys amb peixos als quals donar de menjar, soldats elegants que no matessin...
Tot això l'allunyava de l'Espanya grisa de postguerra, amb les seves traicions i les cartilles de racionament, amb els seus vencedors i els seus vençuts.
Crec que aquest esforç d'imaginar un món perfecte només pot tenir un referent adequat: Imagine, de John Lennon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada